Som 100, i tots som Sant Feliu (2)


Jordi San José
Veí de Falguera

Reprenc el nostre retrat, per saber millor com som, per definir millor com volem ser.

Son en aquell Sant Feliu imaginari, que tot i haver reduït la seva població a 100 habitants, continuaria conservant la mateixa estructura social.

Què podríem dir, doncs, dels nostres estudis? Dels 41 homes i les 43 dones que tindrien més de 15 anys, la major part no hauria acabat els estudis primaris: 18 homes i 20 dones. Seguim els que tindrien EGB, ESO o l’antic batxillerat elemental: 10 homes i 9 dones. El Batxillerat o la Formació Professional l’haurien fet 9 homes i 9 dones. En el camp de l’educació superior, les dones serien una mica més: 4 homes i 5 dones serien diplomats/des, llicenciats/des i doctors/es.

Si ho mirem per edats, comprovarem que l’educació ha anat guanyant sensiblement amb el temps. De les 84 persones de més de 15 anys, 16 serien ben joves (entre 15 i 30), 28 començarien a ser madurs (entre 30 i 45), 26 ja estarien granadets (entre 45 i 65) i 14 serien els més grans de tots (més de 65, i serien 8 dones i 6 homes).
Dels 14 més grans, encara n’hi hauria 2 que serien analfabets, 5 no tindrien estudis, 6 haurien anat alguns anys a l’escola, i només 1 hauria acabat els estudis elementals. Entre els 26 granadets, la cosa ja canvia: cap analfabet, 15 encara tindrien estudis incomplets, 7 tindrien estudis elementals, 3 haurien fet batxillerat o FP i 1 ja seria diplomat o llicenciat. Entre els 28 madurs, només 4 no haurien acabat els estudis; 8 haurien acabat la, aleshores, EGB; 10 haurien fet batxillerat o FP, i 6 de nosaltres ja serien llicenciats o diplomats. Entre els 16 més joves, tenint en compte que les dades són una mica velles (INE, 2001): 2 no tindrien el graduat, 4 s’haurien quedat en el graduat, 7 haurien fet o estarien fent batxillerat o FP, i 3 serien llicenciats o diplomats.

I en quina llengua parlaríem a casa? Aquí també canviem molt amb l’edat. Per parlar dels estudis, m’he explicat amb els 84 que tindrien més de 15 anys. Ara m’explicaré amb els 98 que tindrien 2 anys o més. Els dividiré en cinc grans grups: infants i adolescents, joves, madurs, granadets, i grans; i espero que ningú no s’ofengui pel nom que he posat al grup que li toca.

Dels 14 infants i adolescents de 2 a 14 anys, 13 entendrien el català i 10 el sabrien parlar. Només el sabrien escriure 7, però és que 5 de nosaltres encara no haurien començat primària. He de dir, a més, que m’explico a partir d’unes dades que, com ja he citat prèviament, són del 2001, i per tant, una mica antigues.

Ara mirem què passaria amb els que serien més grans, els 14 que tindrien més de 65 anys. 11 entendrien el català i 3 no, 6 el sabrien parlar i 8 no, i només 2 el sabrien escriure.
Entre els 26 “granadets” de 45 a 65 anys, l’entendrien 24 de nosaltres, però només la meitat el sabrien parlar i només 5 el sabrien escriure.

Dels 28 “madurs” entre 30 i 45 anys, 27 entendrien el català, 21 el sabrien parlar, i 14 el sabrien escriure. Entre nosaltres, doncs, ja es començaria a notar el procés de normalització lingüística!

Però on més es nota és entre els 16 joves que tindrien entre 15 i 30 anys: l’entendrien tots, i ja el sabrien parlar i escriure gairebé tots. Només 2 no el parlarien i 3 no llegirien, encara, en català: però n’aprendrien ben aviat, i sense cap problema.

En total, dels 98 que ja tindrien edat d’enraonar, 91 entendrien el català, 63 el sabrien parlar i 40 el sabrien escriure.

Avui m’he explicat sobre estudis i llengua. Un altre dia m’explicaré sobre treball i nivells de renda. Fins a la propera!