Les associacions no són un problema, són un guany per a la ciutat


Mònica Ximeno
Veïna de Roses Castellbell


Dissabte 2 d’octubre al vespre havia una cua important al davant de la Sala Ibèria, una nova associació es presentava a Sant Feliu, després d’una setmana d’activitats, un espectacle i un sopar l’acompanyaven, ciutadans i ciutadanes de la meva ciutat donaven suport a Etiòpia, especialment als seus infants, a un país que pateix la lacra de la fam i la pobresa extrema, a més de moltes altres coses, com la vulneració més salvatge de tots i cadascun dels drets humans.

La meva sorpresa però, no va ser en veure com la ciutadania de Sant Feliu responia a la crida de les associacions, som una ciutat amb llarga tradició associativa, ho diuen els i les expertes, està documentat, hi ha llibres que publica el Centre d’Estudis Comarcals que així ho demostren. Vaig quedar sorpresa, perquè sé que Sant Feliu amb els anys ha conquerit espais importants de participació i té arrelada molt endins la necessitat de fer visible el seu associacionisme, sé que Sant Feliu ha estat una ciutat multicultural des de molt aviat. No cal dir que va ser receptora i integradora d’un important nombre de persones que s’instal•laran aquí als anys 60 i 70 i que encara ho és de persones que es continuen instal•lant aquí, vinguin d’on vinguin. Totes aquestes persones, i les que viuem i han nascut a Sant Feliu, són la gent que integren les nostres associacions, de molt variada activitat i motivació, aquesta és la gent de Sant Feliu.

No m’explico doncs, i ho faig amb sorpresa, com els regidors i regidores que governen aquesta ciutat, que és de les persones, posen insistentment pals a les rodes a les associacions, per tal que aquesta conquesta, que aquest valor que ens distingeix i ens fa millors com a ciutat, enlloc de ser un guany sigui un problema.

Jo, que sóc una dona associada i activa al Casal de la Dona i a ACSUR-Las Segovias crec que puc afirmar en nom de moltes altres persones que cap governant, de cap partit, ni de dretes ni d’esquerres, i molt menys junts com és el cas avui (PSC-CiU), pot aturar a la gent que creiem que des de la ciutadania, des de les associacions es fa més gran i més important la nostra ciutat, s’equivoquen i fracassaran, no aconseguiran ofegar, per més que ho intentin el moviment de la gent.

Benvinguda a la meva ciutat l’Associació IPI-Cooperació.

La ciutat silenciada


Manel Martínez
Veí de Falguera


Poc a poc anem descobrint noves dades que expliquen l’interès del PSC i CiU de Sant Feliu de Llobregat en el desmantellament i ofegament de la ràdio de la nostra ciutat, una de les ràdios més antigues de la comarca, per la qual han passat professionals que ara estan en primera línia dels mitjans de comunicació nacional.

Han substituït professionals, han reduït programes i participació de la gent de la ciutat. Amb un objectiu molt clar silenciar la veu de Sant Feliu.

En el darrer ple municipal vaig poder exposar el resultat d’un estudi sobre el contingut dels informatius de la ràdio municipal, al llarg de tot el primer trimestre d’aquest any.

De les dades d’aquest estudi, es poden extreure dues conclusions contundents: hi ha un fort control polític en els continguts, hi ha la voluntat d’anul•lar tota visió crítica o independent que hi pugui haver a la ciutat.

Una ciutat sense veu és una ciutat indefensa, perquè ens porta al desconeixement entre nosaltres, a ignorar problemes, propostes i alternatives, a aïllar-nos els uns dels altres. I és això precisament el que estan cercant PSC i CiU, l’ofegament de tot allò que pugui tenir vida pròpia, més enllà del què els interessi a ells.

Davant el silenci que el govern local ha imposat a l’emissora, la ciutat no pot respondre també amb silenci i resignació. Tot el contrari, hem de defensar més que mai el que sempre ha estat aquesta ciutat, amb un ciutadania acostumada a prendre la paraula sempre que ha estat necessari, o a sortir al carrer a celebrar o a reclamar, quan ha calgut.

Hem de defensar aquella marca que havíem tingut com a ciutat del “Viu Sant Feliu”