Eni Novell
Veïna de Roses Castellbell
Si hagués de dir quina ha estat l’experiència mes enriquidora de la meva tasca dins de l’ Ajuntament, escolliria, sense cap mena de dubte, el meu pas per el Patronat de persones amb discapacitats.
Al costat del Patronat, he après a mirar la ciutat amb uns altres ulls, a ser capaç de visualitzar aquells dificultats que les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial es poden trobar, senzillament, per poder portar a terme qualsevol activitat .
Sant Feliu al llarg dels anys ha anat establint una xarxa de serveis a l’entorn de les persones amb discapacitat: l’Escola Tramuntana, la Fundació Xamfrà Sant Miquel (escola i centre especial de treball), el Centre de Grans discapacitats físics a Can Llovera, La Residència a Mas Lluhí... I per a tots aquests serveis el Patronat ha estat un gran suport, i una important ajuda.
En el darrer Ple del mes de Novembre, l’actual equip de Govern format per PSC i CIU, va aprovar la dissolució del Patronat.
Crec que es una gran pèrdua per a la nostra ciutat, i n’explicaré alguns dels motius:
1/ El patronat ha estat cabdal en l’acompanyament de les persones amb discapacitat i de les seves famílies, en processos administratius, assistencials, de formació, i laborals. Ha fet un important treball en la recerca de llocs de treball, i en l’acompliment de la llei, per part de les empreses.
2/ Al llarg dels anys, el Patronat ha fet un gran treball de sensibilització de l’administració. Ens ha sacsejat, i a vegades, fins i tot ens ha tret els colors.
3/ Crec que en el moment actual de crisis que vivim, és quan més necessitem del Patronat, perquè ens faci visibles, les necessitats dels grups més minoritaris, i amb més dificultats.
4/ A Sant Feliu tenim la sort de tenir diferents entitats de persones amb disminució. El patronat els hi ha donat la força i la possibilitat de poder treballar conjuntament.
Crec que amb la dissolució del patronat perdem tots; perquè perdem la possibilitat de poder aprendre a veure la ciutat, amb uns altres ulls.
Al costat del Patronat, he après a mirar la ciutat amb uns altres ulls, a ser capaç de visualitzar aquells dificultats que les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial es poden trobar, senzillament, per poder portar a terme qualsevol activitat .
Sant Feliu al llarg dels anys ha anat establint una xarxa de serveis a l’entorn de les persones amb discapacitat: l’Escola Tramuntana, la Fundació Xamfrà Sant Miquel (escola i centre especial de treball), el Centre de Grans discapacitats físics a Can Llovera, La Residència a Mas Lluhí... I per a tots aquests serveis el Patronat ha estat un gran suport, i una important ajuda.
En el darrer Ple del mes de Novembre, l’actual equip de Govern format per PSC i CIU, va aprovar la dissolució del Patronat.
Crec que es una gran pèrdua per a la nostra ciutat, i n’explicaré alguns dels motius:
1/ El patronat ha estat cabdal en l’acompanyament de les persones amb discapacitat i de les seves famílies, en processos administratius, assistencials, de formació, i laborals. Ha fet un important treball en la recerca de llocs de treball, i en l’acompliment de la llei, per part de les empreses.
2/ Al llarg dels anys, el Patronat ha fet un gran treball de sensibilització de l’administració. Ens ha sacsejat, i a vegades, fins i tot ens ha tret els colors.
3/ Crec que en el moment actual de crisis que vivim, és quan més necessitem del Patronat, perquè ens faci visibles, les necessitats dels grups més minoritaris, i amb més dificultats.
4/ A Sant Feliu tenim la sort de tenir diferents entitats de persones amb disminució. El patronat els hi ha donat la força i la possibilitat de poder treballar conjuntament.
Crec que amb la dissolució del patronat perdem tots; perquè perdem la possibilitat de poder aprendre a veure la ciutat, amb uns altres ulls.
2 comentaris:
Compateixo tot el que dius, Eni. Res te que veure el color politic del que mana, pero si les necesitats de les persones amb discapacitats. Ramón Gisbert.
Quines son les raons que te aquesta "gent" per fer aixó?
l'alcalde o els seus han dit quelcom?
potser es que les persones amb discapacitats ja tenen totes les necessitats cobertes?
Potser es per retallar algun pressupost?, segur que la cosa va per aquí.En temps de crisi ja sabem a qui li toca el rebre.
(i quan no hi ha crisis tambè)
Publica un comentari a l'entrada