Jordi San José
Veí de Falguera
Bé, no és ben bé així... A Sant Feliu, a data d’avui, som una mica més de 21.000 homes i una mica més de 22.000 dones. És previsible que abans d’acabar l’any, ens acostem als 44.000 habitants
Però... com seriem si només fóssim 100, conservant l’estructura social del Sant Feliu d’avui dia?
Seriem 49 homes i 51 dones. Els homes, una mica més joves, amb una edat mitjana de 38 anys i 8 mesos. Les dones, amb una edat mitjana de 40 anys i 11 mesos.
Mirem-ho amb una mica més de calma. En la ciutat de 100 habitants que us he descrit, hi hauria 49 homes repartits així: 8 no arribarien als 15 anys, n’hi hauria 35 entre 15 i 64, i 6 serien més grans de 65. En el cas de les dones, n’hi hauria 8 que serien més grans de 65. Serien les dues conciutadanes que farien que, de entre els 100 habitants, 49 fossin homes i 51 dones.
On viuríem? La major part de nosaltres, al barri de Roses Castellbell: serien 29; 14 homes i 15 dones. 18 viurien a Falguera i 16 a Can Calders -tants homes com dones en tots dos barris-, mentre que al centre de Sant Feliu hi residiren 15 persones (7 homes i 8 dones). 13 persones viurien al Mas Lluí, 11 al barri de la Salut i els altres vuit es repartirien entre les Grasses (3), Can Llobera (3), i 2 a Can Maginàs.
On hauríem nascut? 61 a Catalunya, dels quals 60 a la província de Barcelona; 29 haurien nascut a la resta d’Espanya -14 a Andalusia, 3 a Castella-Lleó, 3 a Extremadura, 3 a la Manxa, 2 a Aragó i 1 al País Valencià, Madrid, Múrcia i Galícia-; i 10 fora d’Espanya, dels quals 5 serien nascuts a Sud Amèrica, 3 a l’Àfrica, 1 a la resta d’Europa, i 1 a l’Àsia.
Però no en totes les franges d’edat ens repartiriem per igual, com passa també al Sant Feliu real. Per sota dels 40 anys, serien 52 persones, i per sobre, serien 48. Dels 52 més joves, 43 ja haurien nascut a Catalunya, i només 2 a la resta d’Espanya, així com 7 que haurien nascut fora d’Espanya. En canvi, dels 48 més grans, la majoria haurien nascut a la resta d’Espanya (27), mentre que a Catalunya hi haurien nascut 18, i només 3 fora d’Espanya. Per sota dels 40 anys, la major part ja haurien nascut aquí, però la majoria, també, serien filles i fills dels que van venir de fora.
Com viuríem? Tots 100 ens repartiríem en 33 habitatges: com si diguéssim, viuríem de 3 en 3. Com tota estadística, l’hem de mirar amb precaució... Per damunt dels 20 anys, serien 39 homes i 41 dones. Dels 39 homes, 12 estarien solters i 25 estarien casats, i només hi hauria 1 vidu i 1 divorciat. De les 41 dones, 10 estarien solteres i 25 estarien casades, però serien 4 vídues -4 vegades més!-, i 2 divorciades.
Quants treballem? En què? Quins estudis tenim? En què parlem? Quant guanyem? Moltes preguntes per conèixer-nos millor, per acceptar-nos tal com som, per saber quin és el nostre present i apuntar en la direcció que volem que sigui el nostre futur.
Ras i curt: continuarà!
Però... com seriem si només fóssim 100, conservant l’estructura social del Sant Feliu d’avui dia?
Seriem 49 homes i 51 dones. Els homes, una mica més joves, amb una edat mitjana de 38 anys i 8 mesos. Les dones, amb una edat mitjana de 40 anys i 11 mesos.
Mirem-ho amb una mica més de calma. En la ciutat de 100 habitants que us he descrit, hi hauria 49 homes repartits així: 8 no arribarien als 15 anys, n’hi hauria 35 entre 15 i 64, i 6 serien més grans de 65. En el cas de les dones, n’hi hauria 8 que serien més grans de 65. Serien les dues conciutadanes que farien que, de entre els 100 habitants, 49 fossin homes i 51 dones.
On viuríem? La major part de nosaltres, al barri de Roses Castellbell: serien 29; 14 homes i 15 dones. 18 viurien a Falguera i 16 a Can Calders -tants homes com dones en tots dos barris-, mentre que al centre de Sant Feliu hi residiren 15 persones (7 homes i 8 dones). 13 persones viurien al Mas Lluí, 11 al barri de la Salut i els altres vuit es repartirien entre les Grasses (3), Can Llobera (3), i 2 a Can Maginàs.
On hauríem nascut? 61 a Catalunya, dels quals 60 a la província de Barcelona; 29 haurien nascut a la resta d’Espanya -14 a Andalusia, 3 a Castella-Lleó, 3 a Extremadura, 3 a la Manxa, 2 a Aragó i 1 al País Valencià, Madrid, Múrcia i Galícia-; i 10 fora d’Espanya, dels quals 5 serien nascuts a Sud Amèrica, 3 a l’Àfrica, 1 a la resta d’Europa, i 1 a l’Àsia.
Però no en totes les franges d’edat ens repartiriem per igual, com passa també al Sant Feliu real. Per sota dels 40 anys, serien 52 persones, i per sobre, serien 48. Dels 52 més joves, 43 ja haurien nascut a Catalunya, i només 2 a la resta d’Espanya, així com 7 que haurien nascut fora d’Espanya. En canvi, dels 48 més grans, la majoria haurien nascut a la resta d’Espanya (27), mentre que a Catalunya hi haurien nascut 18, i només 3 fora d’Espanya. Per sota dels 40 anys, la major part ja haurien nascut aquí, però la majoria, també, serien filles i fills dels que van venir de fora.
Com viuríem? Tots 100 ens repartiríem en 33 habitatges: com si diguéssim, viuríem de 3 en 3. Com tota estadística, l’hem de mirar amb precaució... Per damunt dels 20 anys, serien 39 homes i 41 dones. Dels 39 homes, 12 estarien solters i 25 estarien casats, i només hi hauria 1 vidu i 1 divorciat. De les 41 dones, 10 estarien solteres i 25 estarien casades, però serien 4 vídues -4 vegades més!-, i 2 divorciades.
Quants treballem? En què? Quins estudis tenim? En què parlem? Quant guanyem? Moltes preguntes per conèixer-nos millor, per acceptar-nos tal com som, per saber quin és el nostre present i apuntar en la direcció que volem que sigui el nostre futur.
Ras i curt: continuarà!
1 comentaris:
Una ciutat amb tota aquesta diversitat, pot ser una ciutat amb molta força i molta vida.
Ser diversos, en cap cas, ens pot portar a viure aillats uns dels altres. Ans al contrari. ens hauria d'ajudar a donar més empenta als nostres dessitjos comuns.
felicitats Jaume per l'articles, que ens convida a fer moltes reflexions.
Publica un comentari a l'entrada