Jordi San José
Veí de Falguera
Reprenc el nostre retrat, per saber millor com som, per definir millor com volem ser.
Son en aquell Sant Feliu imaginari, que tot i haver reduït la seva població a 100 habitants, continuaria conservant la mateixa estructura social.
Què podríem dir, doncs, dels nostres estudis? Dels 41 homes i les 43 dones que tindrien més de 15 anys, la major part no hauria acabat els estudis primaris: 18 homes i 20 dones. Seguim els que tindrien EGB, ESO o l’antic batxillerat elemental: 10 homes i 9 dones. El Batxillerat o la Formació Professional l’haurien fet 9 homes i 9 dones. En el camp de l’educació superior, les dones serien una mica més: 4 homes i 5 dones serien diplomats/des, llicenciats/des i doctors/es.
Si ho mirem per edats, comprovarem que l’educació ha anat guanyant sensiblement amb el temps. De les 84 persones de més de 15 anys, 16 serien ben joves (entre 15 i 30), 28 començarien a ser madurs (entre 30 i 45), 26 ja estarien granadets (entre 45 i 65) i 14 serien els més grans de tots (més de 65, i serien 8 dones i 6 homes).
Dels 14 més grans, encara n’hi hauria 2 que serien analfabets, 5 no tindrien estudis, 6 haurien anat alguns anys a l’escola, i només 1 hauria acabat els estudis elementals. Entre els 26 granadets, la cosa ja canvia: cap analfabet, 15 encara tindrien estudis incomplets, 7 tindrien estudis elementals, 3 haurien fet batxillerat o FP i 1 ja seria diplomat o llicenciat. Entre els 28 madurs, només 4 no haurien acabat els estudis; 8 haurien acabat la, aleshores, EGB; 10 haurien fet batxillerat o FP, i 6 de nosaltres ja serien llicenciats o diplomats. Entre els 16 més joves, tenint en compte que les dades són una mica velles (INE, 2001): 2 no tindrien el graduat, 4 s’haurien quedat en el graduat, 7 haurien fet o estarien fent batxillerat o FP, i 3 serien llicenciats o diplomats.
I en quina llengua parlaríem a casa? Aquí també canviem molt amb l’edat. Per parlar dels estudis, m’he explicat amb els 84 que tindrien més de 15 anys. Ara m’explicaré amb els 98 que tindrien 2 anys o més. Els dividiré en cinc grans grups: infants i adolescents, joves, madurs, granadets, i grans; i espero que ningú no s’ofengui pel nom que he posat al grup que li toca.
Dels 14 infants i adolescents de 2 a 14 anys, 13 entendrien el català i 10 el sabrien parlar. Només el sabrien escriure 7, però és que 5 de nosaltres encara no haurien començat primària. He de dir, a més, que m’explico a partir d’unes dades que, com ja he citat prèviament, són del 2001, i per tant, una mica antigues.
Ara mirem què passaria amb els que serien més grans, els 14 que tindrien més de 65 anys. 11 entendrien el català i 3 no, 6 el sabrien parlar i 8 no, i només 2 el sabrien escriure.
Entre els 26 “granadets” de 45 a 65 anys, l’entendrien 24 de nosaltres, però només la meitat el sabrien parlar i només 5 el sabrien escriure.
Dels 28 “madurs” entre 30 i 45 anys, 27 entendrien el català, 21 el sabrien parlar, i 14 el sabrien escriure. Entre nosaltres, doncs, ja es començaria a notar el procés de normalització lingüística!
Però on més es nota és entre els 16 joves que tindrien entre 15 i 30 anys: l’entendrien tots, i ja el sabrien parlar i escriure gairebé tots. Només 2 no el parlarien i 3 no llegirien, encara, en català: però n’aprendrien ben aviat, i sense cap problema.
En total, dels 98 que ja tindrien edat d’enraonar, 91 entendrien el català, 63 el sabrien parlar i 40 el sabrien escriure.
Avui m’he explicat sobre estudis i llengua. Un altre dia m’explicaré sobre treball i nivells de renda. Fins a la propera!
Son en aquell Sant Feliu imaginari, que tot i haver reduït la seva població a 100 habitants, continuaria conservant la mateixa estructura social.
Què podríem dir, doncs, dels nostres estudis? Dels 41 homes i les 43 dones que tindrien més de 15 anys, la major part no hauria acabat els estudis primaris: 18 homes i 20 dones. Seguim els que tindrien EGB, ESO o l’antic batxillerat elemental: 10 homes i 9 dones. El Batxillerat o la Formació Professional l’haurien fet 9 homes i 9 dones. En el camp de l’educació superior, les dones serien una mica més: 4 homes i 5 dones serien diplomats/des, llicenciats/des i doctors/es.
Si ho mirem per edats, comprovarem que l’educació ha anat guanyant sensiblement amb el temps. De les 84 persones de més de 15 anys, 16 serien ben joves (entre 15 i 30), 28 començarien a ser madurs (entre 30 i 45), 26 ja estarien granadets (entre 45 i 65) i 14 serien els més grans de tots (més de 65, i serien 8 dones i 6 homes).
Dels 14 més grans, encara n’hi hauria 2 que serien analfabets, 5 no tindrien estudis, 6 haurien anat alguns anys a l’escola, i només 1 hauria acabat els estudis elementals. Entre els 26 granadets, la cosa ja canvia: cap analfabet, 15 encara tindrien estudis incomplets, 7 tindrien estudis elementals, 3 haurien fet batxillerat o FP i 1 ja seria diplomat o llicenciat. Entre els 28 madurs, només 4 no haurien acabat els estudis; 8 haurien acabat la, aleshores, EGB; 10 haurien fet batxillerat o FP, i 6 de nosaltres ja serien llicenciats o diplomats. Entre els 16 més joves, tenint en compte que les dades són una mica velles (INE, 2001): 2 no tindrien el graduat, 4 s’haurien quedat en el graduat, 7 haurien fet o estarien fent batxillerat o FP, i 3 serien llicenciats o diplomats.
I en quina llengua parlaríem a casa? Aquí també canviem molt amb l’edat. Per parlar dels estudis, m’he explicat amb els 84 que tindrien més de 15 anys. Ara m’explicaré amb els 98 que tindrien 2 anys o més. Els dividiré en cinc grans grups: infants i adolescents, joves, madurs, granadets, i grans; i espero que ningú no s’ofengui pel nom que he posat al grup que li toca.
Dels 14 infants i adolescents de 2 a 14 anys, 13 entendrien el català i 10 el sabrien parlar. Només el sabrien escriure 7, però és que 5 de nosaltres encara no haurien començat primària. He de dir, a més, que m’explico a partir d’unes dades que, com ja he citat prèviament, són del 2001, i per tant, una mica antigues.
Ara mirem què passaria amb els que serien més grans, els 14 que tindrien més de 65 anys. 11 entendrien el català i 3 no, 6 el sabrien parlar i 8 no, i només 2 el sabrien escriure.
Entre els 26 “granadets” de 45 a 65 anys, l’entendrien 24 de nosaltres, però només la meitat el sabrien parlar i només 5 el sabrien escriure.
Dels 28 “madurs” entre 30 i 45 anys, 27 entendrien el català, 21 el sabrien parlar, i 14 el sabrien escriure. Entre nosaltres, doncs, ja es començaria a notar el procés de normalització lingüística!
Però on més es nota és entre els 16 joves que tindrien entre 15 i 30 anys: l’entendrien tots, i ja el sabrien parlar i escriure gairebé tots. Només 2 no el parlarien i 3 no llegirien, encara, en català: però n’aprendrien ben aviat, i sense cap problema.
En total, dels 98 que ja tindrien edat d’enraonar, 91 entendrien el català, 63 el sabrien parlar i 40 el sabrien escriure.
Avui m’he explicat sobre estudis i llengua. Un altre dia m’explicaré sobre treball i nivells de renda. Fins a la propera!
