Adéu al Patronat de persones amb discapacitat

Eni Novell
Veïna de Roses Castellbell

Si hagués de dir quina ha estat l’experiència mes enriquidora de la meva tasca dins de l’ Ajuntament, escolliria, sense cap mena de dubte, el meu pas per el Patronat de persones amb discapacitats.
Al costat del Patronat, he après a mirar la ciutat amb uns altres ulls, a ser capaç de visualitzar aquells dificultats que les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial es poden trobar, senzillament, per poder portar a terme qualsevol activitat .
Sant Feliu al llarg dels anys ha anat establint una xarxa de serveis a l’entorn de les persones amb discapacitat: l’Escola Tramuntana, la Fundació Xamfrà Sant Miquel (escola i centre especial de treball), el Centre de Grans discapacitats físics a Can Llovera, La Residència a Mas Lluhí... I per a tots aquests serveis el Patronat ha estat un gran suport, i una important ajuda.
En el darrer Ple del mes de Novembre, l’actual equip de Govern format per PSC i CIU, va aprovar la dissolució del Patronat.
Crec que es una gran pèrdua per a la nostra ciutat, i n’explicaré alguns dels motius:
1/ El patronat ha estat cabdal en l’acompanyament de les persones amb discapacitat i de les seves famílies, en processos administratius, assistencials, de formació, i laborals. Ha fet un important treball en la recerca de llocs de treball, i en l’acompliment de la llei, per part de les empreses.
2/ Al llarg dels anys, el Patronat ha fet un gran treball de sensibilització de l’administració. Ens ha sacsejat, i a vegades, fins i tot ens ha tret els colors.
3/ Crec que en el moment actual de crisis que vivim, és quan més necessitem del Patronat, perquè ens faci visibles, les necessitats dels grups més minoritaris, i amb més dificultats.
4/ A Sant Feliu tenim la sort de tenir diferents entitats de persones amb disminució. El patronat els hi ha donat la força i la possibilitat de poder treballar conjuntament.
Crec que amb la dissolució del patronat perdem tots; perquè perdem la possibilitat de poder aprendre a veure la ciutat, amb uns altres ulls.

Un Nadal més trist

Veïna de Falguera

L’Ajuntament aquest any no dona suport a les botigues per celebrar Sant Llúcia a la plaça de la Vila.

Any rere any, els nostres botiguers ens han volgut apropar el Nadal, turant tot un cap de setmana, a la plaça de la Vila.

Els avets, les boles per a l’arbre Nadal, o les figuretes del pessebre, guarnien de manera natural la nostra vila, i ens anunciaven unes festes esperades per tots, grans i petits.

Sembla ser que la crisi ha abocat als participants a decidir no muntar les paradetes de venda i fer només una exposició amb articles del Nadal.

Penso que aquesta era una bona ocasió per impulsar i incentivar el comerç a Sant Feliu, tenint en compte el poc suport que reben, especialment en temps de crisi. Algun tipus d’ajuda, o de suport, hagués permès continuar amb aquesta tradició tan arrelada, alhora que s’hagués aconseguit reanimar i promocionar, les botigues del nostre municipi.

Un cop més, aquest Ajuntament m’ha decebut i no troba solucions als nous problemes que Sant Feliu està patint.

Espero que aquest fet sigui un episodi aïllat, i que els altres esdeveniments claus de la nostre vila, puguin portar-se a terme, encara que no siguin econòmicament sostenibles; com les festes de Tardor, la cavalcada de Reis, els Tres Tombs, etc.

Desitjo de tot cor que aquesta actitud no es perpetuï, i que en un futur no molt llunyà, Sant Feliu tingui uns dirigents més sensibles amb el comerç, les tradicions i la ciutadania.

Reviu Sant Feliu