Clara Bosch
Veïna de Centre
Fa aproximadament un mes que es van acabar les festes de tardor de Sant Feliu de Llobregat, que per a mi sempre han estat molt especials. Potser perquè molts records de la meva infància, estan relacionats amb els correfocs, els trabucaires, els gegants i grallers de Sant Feliu, amb el seguici, les atraccions i els balls de bastons... i suposo que en part, també, perquè és quan celebro el meu aniversari, ja que vaig néixer un dia 13 d’octubre.
És per aquestes raons, que des de ben petita sempre he esperat el segon cap de setmana d’octubre en candeletes, i no precisament per la festa de la hispanitat...
A mesura que he anat creixent, les festes han anat canviant de significat, per a mi, al llarg dels anys. Han passat de ser un esdeveniment eminentment familiar, on pares, fills, tiets i cosins, anàvem plegats a veure passar el correfoc o el cercavila; a ser uns dies de gresca que comparteixo sobretot, amb els meus amics.
Però últimament, tinc problemes... Des de fa uns anys, els meus amics insisteixen en que marxem a celebrar el meu aniversari fora de Sant Feliu. Jo els dic el que els he dit sempre, que son festes i que s’ha d’aprofitar, que ens ho passarem molt bé. Però així com d’altres anys això havia estat veritat, en els últims anys les coses no han estat com jo esperava.
Des de fa un temps, la oferta d’oci nocturn de Sant Feliu, ha caigut en picat. No només hi ha poques opcions d’anar a fer una copa tranquil•lament, si no que a més, els locals nocturns de la ciutat estan tallats per un únic patró i s’ha perdut, per exemple, el Casal de Joves; que quan jo era adolescent era un referent d’activitats musicals alternatives i gratuïtes.
Aquesta davallada d’oferta de diversió nocturna de la nostre ciutat, es reflexa clarament en el programa dels últims anys de les festes de tardor. No valen excuses de que aquest any estem en crisi i per això les festes han estat austeres... Això dura des de fa temps! En les 5 o 6 últimes edicions de les festes de tardor, ha anat desapareixent tota la diversió nocturna, que no només és per als joves, si no per a tothom que vulgui passar-ho bé, també durant la nit (la gent de les colles, els pares dels adolescents que comencen a voler sortir amb els seus amics, la gent de mitjana edat i la gent gran que s’animen a sortir per festes...).
Tota aquesta gent, i els joves especialment, hem vist com el ball del carrer Joan Maragall, cada any era pitjor i tancava més d’hora; hem estat testimonis de com s’han deixat de fer activitats musicals al Casal i al pavelló esportiu, hem assistit a la desaparició del concert, que aquest any ja no s’ha fet...
Tot això pel que fa a l’oci nocturn, però de dia també hi ha mancances importants: la fira cada cop és més reduïda, ja no hi ha casetes d’associacions folklòriques, cada cop hi ha menys gent al correfoc... alguna cosa està fallant i molt.
Aquest any, jo com molta gent jove de Sant Feliu, hem decidit passar la major part del nostre temps, a La Petita, les festes alternatives de la ciutat. Unes festes que no tenen res a veure amb l’Ajuntament, però que a nivell d’oferta d’activitats culturals, socials, d’oci i musicals, està molt més aconseguida que la festa major oficial. Això no pot ser. L’existència de La Petita és fruit de la riquesa i de la diversitat de la gent de Sant Feliu, però també és el resultat de l’esforç d’un grup de gent que han acabat suplint el paper que hauria de jugar la regidoria de cultura. L’èxit de La Petita és gràcies als seus organitzadors, i si alguna cosa han d’agrair-li ells a l’Ajuntament, és haver fet una programació de festes tant patètica, que el parc Nadal ha estat ple a vessar durant tots els dies festius.
Com a ciutadana de Sant Feliu, vull reivindicar unes festes com cal a la meva ciutat. Vull poder tenir raons de pes per defensar que per festes val la pena quedar-se a Sant Feliu, vull poder dir amb el cap ben alt que Sant Feliu és una ciutat que es preocupa no només perquè la gent pagui impostos, si no també per la felicitat dels habitants de la ciutat; i l’oci forma part indissoluble, del que necessita la gent per a viure bé.
És per aquestes raons, que des de ben petita sempre he esperat el segon cap de setmana d’octubre en candeletes, i no precisament per la festa de la hispanitat...
A mesura que he anat creixent, les festes han anat canviant de significat, per a mi, al llarg dels anys. Han passat de ser un esdeveniment eminentment familiar, on pares, fills, tiets i cosins, anàvem plegats a veure passar el correfoc o el cercavila; a ser uns dies de gresca que comparteixo sobretot, amb els meus amics.
Però últimament, tinc problemes... Des de fa uns anys, els meus amics insisteixen en que marxem a celebrar el meu aniversari fora de Sant Feliu. Jo els dic el que els he dit sempre, que son festes i que s’ha d’aprofitar, que ens ho passarem molt bé. Però així com d’altres anys això havia estat veritat, en els últims anys les coses no han estat com jo esperava.
Des de fa un temps, la oferta d’oci nocturn de Sant Feliu, ha caigut en picat. No només hi ha poques opcions d’anar a fer una copa tranquil•lament, si no que a més, els locals nocturns de la ciutat estan tallats per un únic patró i s’ha perdut, per exemple, el Casal de Joves; que quan jo era adolescent era un referent d’activitats musicals alternatives i gratuïtes.
Aquesta davallada d’oferta de diversió nocturna de la nostre ciutat, es reflexa clarament en el programa dels últims anys de les festes de tardor. No valen excuses de que aquest any estem en crisi i per això les festes han estat austeres... Això dura des de fa temps! En les 5 o 6 últimes edicions de les festes de tardor, ha anat desapareixent tota la diversió nocturna, que no només és per als joves, si no per a tothom que vulgui passar-ho bé, també durant la nit (la gent de les colles, els pares dels adolescents que comencen a voler sortir amb els seus amics, la gent de mitjana edat i la gent gran que s’animen a sortir per festes...).
Tota aquesta gent, i els joves especialment, hem vist com el ball del carrer Joan Maragall, cada any era pitjor i tancava més d’hora; hem estat testimonis de com s’han deixat de fer activitats musicals al Casal i al pavelló esportiu, hem assistit a la desaparició del concert, que aquest any ja no s’ha fet...
Tot això pel que fa a l’oci nocturn, però de dia també hi ha mancances importants: la fira cada cop és més reduïda, ja no hi ha casetes d’associacions folklòriques, cada cop hi ha menys gent al correfoc... alguna cosa està fallant i molt.
Aquest any, jo com molta gent jove de Sant Feliu, hem decidit passar la major part del nostre temps, a La Petita, les festes alternatives de la ciutat. Unes festes que no tenen res a veure amb l’Ajuntament, però que a nivell d’oferta d’activitats culturals, socials, d’oci i musicals, està molt més aconseguida que la festa major oficial. Això no pot ser. L’existència de La Petita és fruit de la riquesa i de la diversitat de la gent de Sant Feliu, però també és el resultat de l’esforç d’un grup de gent que han acabat suplint el paper que hauria de jugar la regidoria de cultura. L’èxit de La Petita és gràcies als seus organitzadors, i si alguna cosa han d’agrair-li ells a l’Ajuntament, és haver fet una programació de festes tant patètica, que el parc Nadal ha estat ple a vessar durant tots els dies festius.
Com a ciutadana de Sant Feliu, vull reivindicar unes festes com cal a la meva ciutat. Vull poder tenir raons de pes per defensar que per festes val la pena quedar-se a Sant Feliu, vull poder dir amb el cap ben alt que Sant Feliu és una ciutat que es preocupa no només perquè la gent pagui impostos, si no també per la felicitat dels habitants de la ciutat; i l’oci forma part indissoluble, del que necessita la gent per a viure bé.
1 comentaris:
Les festes de Sant Feliu sempre s'han fet amb l'eforç i la participació de molta gent, de la gent de les entitats.
Aquest fet les ha fet diferents, ciutadanes, participatives, vives...
però sempre amb l'impuls, l'ajut i l'acompanyament des de l'ajuntament de la ciutat.
El que ha passat darrerament és que l'esforç de les entitats ha de ser major, en paral·lel a la disminució del suport des de l'ajuntament. i així, es van perdent coses pel camí.
Ja res que no facin les entitats no es fa. i la gent de les entitats també té dret a gaudir de festa un cop acaben les seves activitats.
La festa s'ha anat empobrint, provocant el cansament de molta gent i perdent la vida que havien tingut.
Reviu Sant Feliu!
Publica un comentari a l'entrada