Collserola serà Parc Natural

Susana Joaquín del Río
Veïna de Mas Lluí

Per fi han quedat enrere els anys en els que CIU, des del govern de la Generalitat, es negava a impulsar la declaració de Collserola com a Parc Natural; així com els anys en els que el PSC, des dels ajuntaments, votava en contra de les mocions que demanaven aquesta declaració.

Gràcies al treball de molta i molta gent, que sempre ha defensat la preservació del gran pulmó verd de Barcelona i el seus voltants, i un cop superats molts obstacles; la Conselleria de Medi Ambient, amb en Francesc Baltasar al capdavant, ha ultimat el projecte de llei per declarar Collserola com a Parc Natural, que properament es presentarà per a la seva aprovació.

És una aposta necessària i valenta. Necessària, perquè es tracta de protegir un espai natural amb una gran extensió territorial, envoltat de trames urbanes i al bell mig del territori en el que es concentra el volum d’activitat econòmica més important del país. Per aquest motiu, cal una llei que ajudi a protegir l’espai de la pressió urbanística i dels interessos econòmics que es mouen al seu voltant. Valenta, per que serà una experiència única al món, ja que es pretén declarar parc natural, un espai situat al bell mig d’una gran zona urbana, com la que representen Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Es tracta, doncs, de fer compatibles de manera eficient, la preservació i recuperació d’aquest gran espai natural, amb les activitats humanes i econòmiques que es desenvolupin, tant al al voltant de Collserola, com al seu interior.

Sense expressió ni convicció

Jaume Solé
Veí de les Grases

Definitivament l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat fa oïdes sordes a qualsevol proposta que arriba al ple municipal per part de la ciutadania. Un cop més no escolta i va a la seva, mal assumpte per a una administració que ha de ser propera.

En el ple municipal del mes de juny, novament els ciutadans han demanat ser escoltats pels representants polítics. En aquesta ocasió es tracta d’un conjunt d’entitats entre les que hi podem trobar: els Amics de la Natura, l’Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu, l’Ateneu Santfeliuenc, el CineBaix, el Centre Parroquial, el Casino Santfeliuenc, l’Agrupació Excursionista Sant Llorenç i el GEPS. Aquesta circumstància succeeix el mateix dia en què el Síndic presenta el seu informe anual on es destaca l’augment d’un 14% de les intervencions de la sindicatura.

La història es repeteix a mesura que van passant els plens: “tal o qual regidor no ens ha escoltat”, “les propostes que presentem no són ateses”, etc. La mateixa cantarella, impròpia d’una institució que ha de garantir la participació ciutadana en la presa de decisions.

Fa unes setmanes vaig comentar que aquest equip de govern ha trencat tots els canals de comunicació amb la ciutadania, doncs tampoc sembla que en aquesta ocasió res hagi canviat.


Fre a l’expressió ciutadana

Del què es tracta aquesta vegada és de la denúncia per part d’un conjunt d’entitats de Sant Feliu sobre l’ús dels plafons d’informació ciutadana que hi ha repartits pels carrers de la ciutat. Aquests plafons serveixen a les entitats, associacions i al propi ajuntament per donar a conèixer les seves activitats culturals, esportives i socials.

Han passat sis mesos des de que les entitats van dirigir-se a l’ajuntament per queixar-se pel que creuen un mal ús dels plafons d’expressió ciutadana. En aquests sis mesos, el regidor responsable i les entitats no han trobat cap punt d’acord que pugui satisfer les reclamacions presentades.

Amb la moció les entitats volen protestar pel què consideren un mal ús dels plafons per part d’algunes empreses privades que els utilitzen com un espai de publicitat gratuïta, i s’eviten d’aquesta forma el cost d’anunciar-se en altres mitjans (cartelleres comercials, tanques publicitàries, autobusos, etc). En concret es queixen de la distribució indiscriminada de publicitat per part d’empreses que en excés envaeixen els plafons de la ciutat ocupant tota la superfície, sense cap respecte pel què tapen i sense importar el cost econòmic que representa per a les entitats. Aquesta situació fa que les entitats molts cops hagin de fer ús d’altres espais no autoritzats per informar de les seves activitats.

Estarem tots d’acord en què aquests plafons d’informació ciutadana han de ser utilitzats per les entitats sense ànim de lucre i sense finalitat comercial, les empreses tenen els seus canals de publicitat. Què pensaríem si les entitats que en molts casos reben les subvencions del propi ajuntament haguessin de pagar en mitjans privats per anunciar les activitats?


Si us plau, una mica de civisme

A dia d’avui, els cartells penjats en els plafons d’informació ciutadana representen el principal suport de què disposen les entitats i el més directe per a la difusió de les seves activitats. El que sol•liciten és un canvi de l’ordenança municipal i que es reguli l’ús dels plafons d’expressió ciutadana per a les entitats, associacions i ciutadans i ciutadanes en general, i que es prohibeixi el seu ús per a publicitat comercial.

També es demana que s’augmenti el número de plafons existents a la nostra ciutat, regularitzar el dia de neteja, alhora que es suggereix editar un plànol amb la ubicació dels plafons repartits per la ciutat, entre altres propostes per millorar el manteniment i el seu ús.

Des d’Iniciativa pensem que són un mitjà important i de vegades l’únic perquè les entitats puguin difondre les seves activitats. Per tant, cal prioritzar el seu ús per part d’aquestes. Abans de res és necessari fer una anàlisi de la ubicació dels plafons i valorar si són les més adients. I a partir d’aquí caldria fer un esforç per ordenar l’ús a fi que realment siguin “plafons d’informació ciutadana”. L’Ajuntament disposa de mecanismes per fer-ho (ordenança, agents cívics). Únicament manca la voluntat política de l’equip de govern per fer-ho possible.