Volem Ràdio Sant Feliu


Manel Martínez
Veí de Falguera


La comunicació local no és ni cap luxe ni quelcom intranscendent. És un servei necessari que ha de garantir a la ciutadania la informació d’allò que passa al seu voltant, i del què passa lluny, però d’una visió més propera.

Els mitjans de comunicació local, fins i tot, poden ser una magnifica plataforma per fomentar la participació. Implicant a la ciutadania en la intervenció en mitjans com la ràdio es facilita la creació d’espais de relació i d’intercanvi.

Aquesta idea va ser la que va motivar la creació de Ràdio Sant Feliu, així com la millora i inversió que al llarg de més de vint anys es va anar implementant en mitjans i continguts. Una inversió que la ciutat va poder rendibilitzar, amb l’existència d’un canal que ajudava a generar consciència de ciutat i de ciutadania, i afavoria la cohesió.

Al llarg de tot aquest temps, a la nostra ràdio hem pogut comptar amb l’aportació de molts bons professionals, que hi han posat molta dedicació, esforç i il·lusió. I que van convertir la ràdio en un agent que sempre era present en les activitats i la vida de Sant Feliu.

Lamentablement l’opció de PSC i CiU ha estat asfixiar aquesta ràdio, expulsant a bons professionals i reduint la seva programació i presència a la ciutat.

Aquesta actitud de Vázquez i els seus respon a les ganes de reduir espais de ciutadania, i a una visió de la comunicació municipal únicament com a instrument polític, treballant-la a cop de tristos comunicats de premsa oficials.

Aquest retrocés en el model de política de comunicació de Sant Feliu, s’aguditza amb la manera de com s’està gestionant la relació amb els mitjans de fora de la ciutat, fins i tot amb aquells encarregats de donar suport als mitjans locals. Són diversos els casos de mitjans que han rebut, des de l’ajuntament, indicacions de mala manera sobre de què i com han d’informar.

Aquest trist panorama, contrasta amb l’esforç de molts ajuntaments, que avui intenten impulsar els mitjans de comunicació local amb projectes tan importants per al desenvolupament de la xarxa local de comunicació, com són COMRàdio I la Xarxa de Televisions Locals. Com a membre d’ambdós consells de direcció, sóc conscient de la quantitat de suports que s’hi generen per facilitar el funcionament i enfortiment de les ràdios i televisions locals.

Per tot això cal exigir la recuperació de la normalitat a Ràdio Sant Feliu, amb una programació estable que sigui un bon recipient per dipositar i emetre tota la informació al voltant de la vida de la ciutat. Amb professionals valorats, que no tinguin por del polític de torn, i que com sempre estiguin presents en totes les activitats de la ciutat. I amb un funcionament transparent i democràtic que respecti la legislació vigent, impulsada per la majoria d’esquerres al Parlament de Catalunya, i a la que PSC i CiU de Sant Feliu donen l’esquena.

Participació: diàleg o monòleg


Jaume Solé
Veí de les Grases


Una de les qüestions que més em sorprèn i em preocupa des de què sóc regidor és la falta de sintonia entre l’Ajuntament i la ciutat. Cada vegada és més evident com l’equip de Govern es despreocupa a l’hora d’atendre i d’escoltar a la ciutadania de Sant Feliu. I això passa a l’administració local, on la democràcia es fonamenta des de la proximitat; on precisament s’han de construir ponts de diàleg entre els representants polítics i els ciutadans i ciutadanes més enllà del fet de votar cada quatre anys un projecte polític.

Des de fa mesos atenem en cada ple municipal les peticions de persones i entitats que, des de diferents àmbits de la ciutat, reclamen ser escoltades pels representants polítics. Fan servir aquest òrgan de representació ciutadana per exposar les seves queixes. Fins aquí un exercici democràtic.

Ciutadans i polítics -aquests últims són els que tenen la responsabilitat de governar- no sempre tenen la necessitat d’entendre’s i d’arribar a acords en tots els assumptes; uns representen col·lectius que se senten afectats i els altres representen els ciutadans i ciutadanes que els han donat la responsabilitat durant quatre anys per portar el timó de la ciutat. Però..., es pot governar a contracorrent de la ciutadania? És una reflexió que és necessari valorar.

Ara bé, ja no es tracta tan sols del problema concret que pateixen aquests ciutadans i ciutadanes i que els porta a reclamar l’atenció del conjunt de grups municipals. En la majoria dels casos del què més es queixen, més enllà del problema que els afecta, és de la falta de diàleg amb l’Ajuntament. Què està succeint?

Avui a Sant Feliu patim una manca de predisposició per part de l’equip de Govern a escolar a la ciutat. També els grups de l’oposició molt sovint veiem com se’ns nega informació per realitzar la funció que ens ha encomanat la ciutadania.

No és d’estranyar, doncs, les actuacions del Sr. Vázquez encaminades precisament a tancar la porta a la participació -en el sentit ampli de la paraula- oberta: prescindir dels consells territorials, sectorials i de ciutat; enfrontament amb les entitats veïnals; restriccions en els mitjans d’informació públics, Ràdio Sant Feliu i butlletí municipal; o amenaces en el canvi de funcionament del ROM (Reglament Orgànic Municipal) per tal de restringir l’accés dels ciutadans i ciutadanes al ple municipal; són símptomes del canvi d’actitud en l’equip de govern.

Una llista inacabable de problemes presentats al ple municipal per ciutadans i entitats han començat per la falta de diàleg, d’informació i de transparència entre la ciutat i l’Ajuntament. Darrerament, han assistit al ple municipal entre d’altres col·lectius, dos que vull remarcar: un, els usuaris i usuàries del Complex Municipal de Piscines i l’altre, l’alumnat de l’Escola de Persones Adultes Mestre Esteve; en ambdós casos han manifestat la falta de diàleg amb l’Ajuntament i la falta de predisposició per arribar a acords.

Un altre cas, és el tracte amb les entitats veïnals que insistentment sol•liciten ser informades dels temes que afecten a la ciutat i que han denunciat la falta de transparència de l’equip de Govern en temes tan importants per al futur de la ciutat com: el mal funcionament del servei de la neteja i recollida d’escombraries, l’arribada del metro a la ciutat en millors condicions, la desviació de diners del pressupost del Complex de Piscines Municipals, l’opacitat en la compra de la Sala Ibèria, els defectes en la construcció de la nova piscina municipal, la modificació del pla general metropolità (PGM) que afecta als barris de les Grases i de Mas Lluí, etc.

Com a ciutadans hem d’exigir el dret al diàleg i a la participació en les decisions que afecten al futur de la nostra ciutat com a garantia de transparència. Els polítics, representants de la veu de la ciutadania, han de fer l’esforç d’escoltar, dialogar i buscar el consens si aquest és possible. Quan del que es queixa la ciutadania és de manca d’atenció, de poca disponibilitat al diàleg i d’opacitat vers a ells; és en aquest moment quan la democràcia de proximitat és veu falta de la seva essència i el diàleg de participació és transforma en un monòleg sord i sense resposta.